TORTUROMÀQUIA A ESPANYA

A l’estat espanyol, segons dades del “Ministerio del Interior” (1), l’any 2008 es van torturar fins a la mort , en la anomenada “fiesta nacional”, uns 16.700 (2) braus i vedells en 3310 espectacles celebrats en unes 1.000 localitats.

A l’estat espanyol, segons dades del “Ministerio del Interior” (1),  l’any 2008 es van torturar fins a la mort , en la anomenada “fiesta nacional”, uns 16.700 (2) braus i vedells en 3310 espectacles celebrats en unes 1.000 localitats (3). (A aquest nombre que, per sí mateix fa feredat, hi hauríem d’afegir una quantitat probablement similar(4)  torturats en “festes” de diferents característiques, que les dades del ministeri no inclouen, ni nosaltres en aquest estudi, de manera que la xifra total podria ser de unes 33.400 víctimes. Uns 7 milions de persones (el 15 % de la població, menys si tenim en compte els turistes estrangers) va presenciar algun d’aquests espectacles. (13).

Segons la mateixa font, en aquest mateix any existien 57 escoles torturomàquiques, 1355 empreses ramaderes dedicades a la cria de víctimes per a l’espectacle que ocupen unes 400.000 Ha (equivalents a la meitad de la superficie de la comunidad de Madrid) i hi havien enregistrats 7830 professionals de la tortura de braus.

Més difícil és saber el nombre real d’espectadors, les dades tan acurades del ministeri no les  recullen. Tampoc, segons informa ASANDA(Asociación Adaluza para la Defensa de los Animales),  l’Agència Tributària  subministra informació sobre l’IVA liquidat per aquest concepte. Un estudi bastant acurat d’aquesta associació andalusa,  calculava, l’any 2004,  una xifra de 7.360.240 entrades venudes (5) (en l’estudi s’indica el mètode utilitzat i en el qual  van tenir cura de garantir que l’error en el càlcul de la xifra fos per sobre  i no per sota).

Però una cosa és el nombre d’entrades venudes i un altre molt diferent el nombre de espectadors, perquè entre un 60 i un 75 % dels espectadors ho són de franc !(6). I, amb això, entrem en el tema clau: Les subvencions a la torturomàquia,  el recolzament institucional a aquest espectacle  i la política de promoció(7) i desinformació de molts medis de comunicació que, a més d’airejar xifres inflades d’afeccionats, amaguen que la majoria del públic ho és de franc. Resumint:: Una xarxa de complicitat entre l’entramat econòmic de la torturomàquia i les diferents vessants del poder.    

Mentre el nombre d’afeccionats baixa(8) i augmenten les manifestacions populars al carrer (9) i altres formes de rebuig contra aquests crims, més creix el recolzament a la torturomàquia  per part dels mitjans d’informació i dels organismes oficials, de vàries maneres, la més important, les subvencions..

Subvencions: L’edifici torturomàquic s’enfonsaria si no fos per las subvencions. És molt difícil fer un càlcul perquè els organismes subvencionadors,  els conceptes i els receptors són variadíssims. Diverses associacions defensores dels animals donen una xifra de uns 550 milions d’euros l’any (10). Encara que aquesta xifra sigui real referida al espectacle torturomàquic, la xifra esmerçada en  espectacles sanguinaris populars amb braus que, com hem dit, no incloem en aquest estudi, pagades 100 % pels municipis  deu ser molt similar i representa uns ingressos, els beneficiaris dels quals en són també els  criadors de braus i vedells, de víctimes per a la torturomàquia.


En aquest moment, mitjans del 2009, es dona un fet importantíssim que pot significar un punt d’inflexió en la lluita contra la tortura de braus i, indirectament, a favor dels drets dels animals en general a Espanya: Es tracta de la discussió prevista per Setembre /Octubre, al Parlament de Catalunya, de una Iniciativa Legislativa Popular(10)  per a la prohibició a Catalunya de la torturomàquia.

És important perquè, si s’arribés a aprovar, significaria un precedent molt important en el que es podrien recolzar les organitzacions animalistes d’arreu d’Espanya per a impulsar iniciatives semblants.
A primera vista, sembla lògic que el Parlament Català hauria d’aprovar aquesta llei: Es tracta d’una Iniciativa Legislativa Popular sostinguda amb més de 180.000 signatures (la llei només obligava a recollir-ne 50.000), en una de les comunitats menys torturomàquiques, on només funciona una sola plaça de toros en una ciutat que el 2004 va ser declarada pel consistori com “antitaurina”.(igual que 81 municipis més a Catalunya)...    però...

Però, tenint en compte el poderossíssim entramat d’interessos i les complicitats amb que compten els torturomàquics, la cosa no està pas tan clara (De moment, els partits polítics representats al parlament català, ja han anunciat que la votació serà secreta i que deixaran llibertat als seus membres ¿?)

Per acabar amb aquesta lacra,  cal el suport dels defensors dels animals de tot arreu, particularment d’Europa i de la resta de l’estat espanyol. A la tardor del 2009, es lliurarà una batalla molt important a Barcelona, el resultat de la qual accelerarà o alentirà significativament la fi de la torturomàquia a Espanya i estalviarà o perllongarà el suplici de desenes o centenars de milers de víctimes inocents. 


SOS-Gats, Barcelona Agost del 2009

(A continuació de les referències citades en aquesta introducció, trobareu les dades complertes, basades en el 2008, del nombre d’espectacles per comunitats, províncies i poblacions i, al final, un llistat alfabètic. També esta disponible un mapa que dona una visió ràpida de la situació)

Publicada el 7 Septiembre, 2009